A Colòmbia hi ha una gran necessitat de comptar amb informació demogràfica a
un àmbit geogràfic detallat. La disponibilitat recent de medis tècnics permet processar les
microdades censals per a obtenir creuaments complexos com les matrius migratòries, de
forma desagregada. Aprofitant aquesta facilitat i la disposició de microdades del cens de
1993 i d’una mostra del cens de 1973, en aquest estudi s’analitzen les principals hipòtesis
relacionades amb el comportament migratori intern a Colòmbia, s’estableixen les
principals tendències en el volum i intensitat del fenomen i s’examinen els seus impactes
territorials, proposant una tipologia d’àrees de relació migratòria. Es conclou que lluny
d’existir grans transformacions en les dues dècades, el procés migratori colombià es
caracteritza per la seva extraordinària estabilitat, tant en la seva intensitat com en la seva
distribució territorial, mantenint-se, amb petites modificacions, els patrons regionals
segmentats d’atracció i expulsió. Malgrat això, es presenten clars indicis d’una tendència a
la desconcentració dels moviments determinada principalment per l’increment de les
sortides de la població dels grans centres urbans, possiblement per ubicar-se en municipis
del seu entorn involucrats en processos de metropolització similars als observats en els
països industrialitzats.